Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

125è aniversari Orfeó Català

El naixement de l'Orfeó Català

El 6 de setembre de 1891 es féu la primera Junta de l’Orfeó Català i tingué lloc el naixement d’aquesta institució. Era una època d’una ebullició cultural enorme, en plena vigència del Modernisme que va impregnar totes les arts del moment. Pocs anys abans, el 15 de novembre de 1888, moment de l’Exposició Universal, es va organitzar un concurs de cors a Barcelona, fet que en comportà la vinguda de cors procedents de diversos indrets. Aquests cors estrangers demostraren una enorme qualitat, molt superior a la de les nostres masses corals, situació que desvetllà l’interès de dos joves músics, Lluís Millet i Amadeu Vives, en la necessitat de formar un orfeó d’unes qualitats similars als cors estrangers.

La idea sorgida de Lluís Millet i Amadeu Vives, entre conversa i conversa als cafès que sovintejaven en aquella època, es concretà en la creació d’un cor de gran qualitat amb persones formades en música, que recuperessin la música tant de compositors catalans actuals com del nostre passat i que alhora donessin a conèixer grans obres de mestres universals. Lluís Millet també tenia molt present la figura d’Anselm Clavé, impulsor del moviment coral català, en una època en què després de morir l’any 1874 es veia necessari impulsar aquest moviment, però des d’una vessant més elevada.

Entre les primeres personalitats que impulsaren l’Orfeó, hi trobem també  els primers presidents, com Ferran Trulls, Joan Millet o Joaquim Cabot; també els professors de música que ensenyarien als cantaires, així com els integrants de la Junta i els socis, amb personalitats tan reconegudes com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà, Enric Granados, Isaac Albéniz o Higini Anglès, entre moltíssims d’altres. Gràcies a l’impuls i el suport de tots ells, la institució va créixer i va anar guanyant prestigi en pocs anys.