Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Entrevista a Jordi Gaitan, pedagog i assessor del Palau de la Música Catalana en el desenvolupament del projecte Tàndem el curs 2017-18

“L’horitzó d’expectatives el visualitzo amb molta música”

  • Jordi Gaitan

    Jordi Gaitan

Quan et vas incorporar com a assessor del Palau al projecte Tàndem?

El febrer d’aquest 2018 vam començar a coordinar-nos amb l’equip del Palau liderat per en Jordi Vivancos i pel març ja va estar plenament integrat al projecte.

Quina és la teva tasca?

L’encàrrec és molt clar. Aportar al projecte les estratègies d’innovació educativa que permeten accelerar les connexions entre l’Escola Pere Vila i el Palau de la Música. Tenint present que es tracta d’un projecte de tres anys que vol vertebrar en la música la transformació del centre escolar.

Quina ha estat la teva relació amb els especialistes del Palau?

En aquest primer any la relació ha estat molt estreta. Necessitàvem entrar ràpidament en complicitats, sobretot estratègiques. Estem treballant en tres nivells: el formatiu, amb transmissió d’eines de la didàctica de la innovació; un nivell de disseny compartit de la proposta que es farà a l’Escola el proper curs, i un darrer nivell més filosòfic per alinear necessitats i expectatives de les dues realitats.

Com valores el primer any del projecte?

El primer any ha estat d’aprenentatge. Els professionals del Palau han fet l’esforç d’entendre què és i com funciona el Pere Vila en general i el seu projecte de música en concret. Valoro positivament aquest primer any, penso que ens hem estat preparant perquè s’acceleri durant el segon any.

Quines expectatives tens sobre el projecte Tàndem de cara al curs que ve?

L’horitzó d’expectatives el visualitzo amb molta música. Amb un Palau prou posat en el dia rere dia de l’Escola com per incorporar el cant coral de manera transversal, i amb una Escola que aprofita els i les professionals del Palau per nodrir-se’n a nivell formatiu, coneixements que reverteixen en l’alumnat. Expectatives altes, sí, cal ser ambiciós.

Com va sortir el tema de la formació específica sobre eines i estratègies pedagògiques per a l’equip de Clavé XXI i l’Escola Coral de l’Orfeó Català?

La formació més específica sorgeix perquè en Jordi Vivancos me’n fa la proposta, a partir de compartir diverses reunions de disseny i coordinació per al projecte Tàndem. Ell entén que l’equip pot sortir enfortit de rebre la formació i la plantegem pensant en les connexions que la música pot tenir en l’educació competencial.

Quin és el principal repte de les entitats educatives al segle XXI?

Les entitats educatives tenen com a repte preparar la ciutadania per donar resposta a les necessitats de millora social, econòmica i ambiental que tenim davant. És clar, sempre des del seu àmbit d’acció i sempre fidels a uns valors. Segurament els reptes en educació d’aquest segle estan relacionats amb preparar-nos per viure de manera crítica i participativa en societat. Reptes que inclouen sobretot la posició de la dona socialment i laboralment, l’ús de la tecnologia i la qualitat democràtica.

Quin va ser el feedback de l’equip de directors que va participar a la formació?

L’equip de Clavé XXI i l’Escola Coral amb qui vàrem compartir formació mostra unes ganes brutals per aprendre i innovar. Són un equip, ara que crec que el conec tot, amb un compromís molt alt amb la seva feina i disposat a cooperar per fer canvis. Em va agradar especialment la capacitat per incorporar les eines en la seva realitat educativa, en veure allò essencial ràpidament. Tenen moltes ganes de treure més potencial a la proposta educativa que fan, tenen passió pel que fan i això és molt important.

En l’àmbit específic de l’ensenyament musical, i particularment coral, quines recomanacions faries als directors dels nostres cors?

Crec que les recomanacions generals per a la majoria de docents poden servir: formar-se, implantar allò après, fer seguiment i revisió i tornar-hi. És tan simple com poc freqüent de trobar-ho al món de l’educació. Potser hi afegiria una cosa que em va fer viure un dels vostres directors en una sessió que vàrem compartir el darrer dia Tàndem d’aquest curs. El cant coral concentra en un tot la resposta a unes necessitats que tenim les persones sobre seguretat, acceptació i sentit. Us recomano que en feu ús amb tanta consciència com us sigui possible, ens fa molta falta.