Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Exposicions al Palau

Des del 2013 el CEDOC organitza una sèrie d’exposicions a diferents espais del Palau que documenten la història de la música del país, així com també donen a conèixer els fons i les col·leccions documentals del Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Un cop finalitzades aquestes exposicions, els seus continguts es publiquen en aquesta secció virtual de manera permanent.


125è aniversari Orfeó Català

La commemoració enguany, del 125è aniversari de l’Orfeó Català, evoca alguns dels esdeveniments més importants que ha protagonitzat i viscut durant la seva llarga trajectòria, en què ha superat canvis generacionals, circumstàncies polítiques adverses (dues dictadures i una guerra civil) i que, actualment, mena una activitat oberta a importants perspectives de futur.
L’Orfeó Català, doncs, ha tingut històricament un paper important en la configuració del mapa musical de la Catalunya del segle XX, mitjançant la centralitat de l’activitat coral, com també gràcies a les iniciatives culturals paral·leles que ha liderat. A més, ha transcendit l’àmbit artístic, per sintonitzar en els moments de màxima representativitat, a nivell sentimental, cívic i patriòtic, amb les inquietuds més candents de la societat catalana. Perquè això fos possible, calia un grau molt alt d’identificació amb la sensibilitat i les necessitats dels moments més significatius de la seva història.
Amb una continuïtat exemplar, formen part del llegat històric de l’Orfeó Català: el mateix Palau de la Música Catalana, un edifici emblemàtic que parla d’un ideari propi, àmpliament compartit; els treballs etnomusicològics que va impulsar o en els quals va col·laborar; la promoció d’un corpus important de música coral propi, encara en part pendent d’estudi aprofundit; l’amistat i la col·laboració amb grans personalitats, com Richard Strauss, Felip Pedrell, Blanca Selva, Wanda Landowska, Albert Schweitzer, Kurt Schindler, Josef Canteloube, Pau Casals, Francis Poulenc o Arvo Pärt, i, en resum, l’exemple de l’amplitud de criteris per donar a conèixer al país les grans obres corals orquestrals de la història de la música, interpretades pel mateix Orfeó.

Dates: setembre 2016-gener 2017
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot
Documentació: Laura Espert i Marta Grassot
Texts: Marta Grassot, Maria Ibarz i  Lluís Millet i Loras


Enric Granados. En el centenari de la seva mort (1916-2016)

Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867. Als set anys la seva família es va traslladar a Barcelona i allà començà les classes de solfeig amb Josep Junceda i poc després les de piano amb Josep Jurnet. Les seves avançades aptituds l’impulsaren a un nou canvi de professor, i poc després, l’any 1876 començà les classes amb un dels més prestigiosos a Barcelona, Joan Baptista Pujol. Amb Pujol consolidà l’aprenentatge del piano, que perfeccionà a París amb el professor Charles de Bériot entre els anys 1887 i 1889, període en què també va coincidir amb el reconegut pianista Ricard Viñes i també amb Joaquim Malats i Isaac Albéniz. De retorn a Barcelona, a partir del 1890 començà la seva carrera com a intèrpret i compositor, i la vinculació amb diverses entitats musicals catalanes.
L’aportació de Granados a l’activitat musical de Barcelona es fa palesa a través de múltiples activitats, començant per la seva interpretació com a pianista, la col·laboració amb entitats musicals com la Societat Catalana de Concerts, la direcció de la Societat de Concerts Clàssics i també amb la direcció artística a l’Associació de Música da Camera. A més, cal remarcar el fort lligam que sentia amb l’Orfeó Català, amb el qual col·laborà en molts concerts i en altres activitats de l’entitat. Tampoc no podem oblidar l’impuls que donà a la pedagogia musical, i especialment a la tècnica del piano, amb la creació de l’Acadèmia Granados. I, finalment, la no menys important, valuosa i singular aportació musical en el camp de la composició, que culminaria en la gran obra Goyescas.
Tots aquests aspectes, resumits en aquesta mostra documental en el centenari de la mort, volen retre especial homenatge al compositor, que deixà una obra indispensable per entendre la nostra història musical.

Amb la col·laboració de:

Museu de la Música de Barcelona
Acadèmia Marshall
Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya

Dates: abril-juliol 2016
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot
Documentació: Irene Matas


LA FESTA DE LA MÚSICA CATALANA

En record de la Festa de la Música Catalana, que va ser un concurs de composició musical promogut per l’Orfeó Català entre els anys 1904-1922 per incentivar la creació musical catalana –en plena efervescència patriòtica– reprenent la idea original dels Jocs Florals de poesia, presentem una mostra documental amb la història i els orígens del certamen i una selecció de les obres més representatives que s’hi presentaren.

El motiu d’aquesta exposició és la recuperació aquest any 2016 d’aquest concurs, que sota la nova denominació la Festa de la Música Coral, pretén donar suport a la creació coral a nivell internacional i recuperar i difondre el patrimoni coral català existent.

A l’inici del segle XX l’objectiu bàsic dels guardons era promoure la música a cappella amb la finalitat d’animar la vida coral catalana, però a mesura que es van anar succeint les edicions, s’hi van ampliar els premis i s’hi va promoure la composició de diversos gèneres musicals, per bé que sense perdre de vista els objectius originals.

En definitiva, un ventall de colors musicals a partir dels premis corresponents, que eren atorgats per diverses autoritats i institucions de Barcelona. A més, els premis també incentivaren la recerca popular de tonades populars i la reutilització de repertoris antics per mitjà dels arranjaments de música popular, a més de la recuperació i la transcripció de música dels nostres avantpassats anteriors al segle XVIII. En relació amb el jurat, s’ha de dir que no va ser sempre el mateix, sinó que va anar variant; si les figures de Lluís Millet i Francesc Pujol hi van ser presents com a ànima i impulsors del concurs, formaren part del jurat compositors i músics de renom, des d’Antoni Nicolau, Enric Granados, Joan Manén, Enric Morera, Lluís Romeu o l’alemany Kurt Schindler.

Ara, amb el llegat documental que es conserva d’aquest concurs, podem recuperar les músiques de compositors que aleshores encara no eren reconeguts: Juli Garreta, Joan Baptista Lambert, Joan Gibert, Joaquim Zamacois, Antoni Massana, Lluís Romeu, etc., tots ells presents en les successives Festes de la Música darrere l’anonimat d’un lema.

Dates: febrer-abril 2016
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot
Texts: Marta Grassot i Mercedes Conde


LLUÍS MILLET I PAGÈS. Una vida i els seus anhels

Lluís Millet i Pagès (1867-1941) va néixer a la vila del Masnou el 18 d’abril de 1867. Tot i que la seva família volia que estudiés comerç, l’interès cada vegada més evident que sentia el jove Millet vers el món musical va fer que aquesta vocació anés prenent cada vegada més terreny per davant del que haurien volgut els pares. Començà els primers estudis musicals al Liceu el 1880 i tres anys després completà la formació amb Felip Pedrell. Al mateix temps Lluís Millet també treballava venent partitures a la botiga de Can Guàrdia, on va començar a conèixer músics com Carles G. Vidiella, Isaac Albéniz, Francesc Alió i el mateix Amadeu Vives.

Els contactes musicals que va tenir i l’ambient musical que va viure a la Barcelona de finals del segle XIX, el portaren a fer tangible i a modelar els seus ideals, uns ideals fets realitat a costa d’esforç, entusiasme, dedicació i molt de treball, tot acompanyat del seu carisma tan singular que li serví d’instrument per fer creïble tot allò que volia construir. És així com Lluís Millet i Pagès va crear l’Orfeó Català, el cor que seria el mirall del seu pensament, i que li serviria d’eina per reflectir la profunda espiritualitat i catalanitat que volia transmetre per mitjà de la música. Val a dir que el naixement de l’Orfeó és fruit de la tensió espiritual generada per la Renaixença –que despertà la consciència de la necessitat d’un art nacional català–, juntament amb el ferment renovador del Modernisme. Per això va promoure la recerca i l’harmonització de la cançó popular, la recuperació del patrimoni musical del passat i impulsà una escola autòctona de compositors corals, alhora que va donar a conèixer a Catalunya les grans obres universals del repertori coral-orquestral.

Amb aquest esperit intensament apassionat per la música, l’Orfeó Català esdevingué l’instrument principal per fer de la música la missatgera dels seus anhels més profunds, uns ideals que després de la seva mort, l’any 1941, tingueren continuïtat amb el lideratge de Francesc Pujol (1878-1945) i del seu fill Lluís Maria Millet (1906-1990).

Dates: novembre 2015-febrer 2016
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot
Texts: Lluís Millet i Loras i Marta Grassot
Suport Documental: Helena Escobar


AMADEU VIVES. L'entusiasme i l'èxit

L'entusiasme que envoltà la trajectòria artística d'Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva vida, primer a Catalunya i després a Madrid. L'afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l'instrument i el mitjà d'expressió dels costums i l'essència d'un poble, que segons ell era en el que s'havia d'inspirar tota obra musical.

Pel que fa a la seva obra compositiva, hi coexisteixen dos elements importants: d'una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l'Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L'Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D'altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d'escriptors com Góngora i Quevedo. De tota aquesta intensa vida productiva, el CEDOC en conserva fragments originals de gran valor per conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.

Agraïments

Arxiu fotogràfic de Barcelona
Centre de Documentació i Arxiu de la Societat
General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya
Centre de Documentació i Museu de les Arts
Escèniques. Institut del Teatre

Dates: maig-juliol 2015
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot
Suport documental: Laura Espert 


MARIA CANALS. Una vida per la música, una passió pel piano

Aquesta és la història d’una apassionada del món de la música i molt especialment del piano, la història d’una pianista que no només es va dedicar professionalment a la interpretació, sinó que també va creure en la necessitat que el món de la pedagogia a Catalunya valorés i promogués el talent i els coneixements musicals dels més joves. Per això Maria del Remei Canals, molt conscient de fomentar l’ensenyament musical, va impulsar la pedagogia musical, la projecció internacional i el perfeccionament dels joves intèrprets de piano, a fi de promoure l’excel·lència interpretativa i la voluntat de superar-se un mateix. Amb aquesta finalitat va crear dues eines: l’Acadèmia de Música Ars Nova i el Concurs de Piano Maria Canals, que fou el primer concurs internacional de música que es va crear a Espanya.

Aquestes dues eines van propiciar la visita a Barcelona de prestigiosos (no cal dir-ho, els millors) pianistes, compositors, musicòlegs i pedagogs d’arreu d’Europa, els quals foren testimoni i alhora partícips de tota la seva activitat. En aquesta tasca, però, cal no oblidar el suport constant del seu marit, Rossend Llates, amb el qual gaudia d’una complicitat immillorable que l’ajudà a aconseguir tots els objectius, especialment per a la creació tant de l’Acadèmia com del Concurs.

Gràcies al donatiu del fons documental que l’Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona va fer al Centre de Documentació de l’Orfeó Català el 2014 passat, tenim a l’abast tot el llegat documental necessari per conèixer a fons l’activitat professional i també personal de Maria Canals. Aquesta exposició en constitueix una petita mostra: fotografies, programes, correspondència, documents biogràfics, partitures, retalls de premsa i molts altres documents que reflecteixen la intensa vida musical d’aquesta intèrpret i pedagoga excel·lent.

Amb la col·laboració de:

Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona

Dates: març-abril 2015
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot 


RICHARD STRAUSS. 150 aniversari del seu naixement

La recepció de la seva obra a Barcelona i la seva relació amb l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana

La figura de Richard Strauss, des de l'inici del segle XX, ha estat present en els cicles de concerts del Palau. Però aquesta exposició vol fer incidència especial a les seves visites a Barcelona: com a director en els concerts que va organitzar Antoni Nicolau al Liceu, i també més endavant al Palau de la Música l’any 1908.

Strauss, amb la seva tendència innovadora i profundament moderna, es va nodrir de grans compositors, com Liszt, Berlioz, Wagner o Brahms, i va conrear des del gènere simfònic fins a l’òpera i també la intimitat del lied, tot convertint la seva obra en un repertori de referència al costat dels grans compositors: Richard Wagner, Ludwig van Beethoven o Gustav Mahler.

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha reunit una sèrie de documents, alguns d’autògrafs, que palesen la relació afectuosa que hi va haver amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i el Palau de la Música, així com també molts d’aquells programes que testimonien la interpretació de la seva música durant els més de 100 anys de música al Palau.

Dates: setembre-novembre 2014
Ubicació: Foyer del Palau


LA DONA I LA MÚSICA

Des de final del segle XIX, a Catalunya es pot constatar una intensa vida musical i també compositiva d’un nombre important de dones, i en aquest aspecte, la història de l’Orfeó Català i el Palau de la Música testimonia la rica activitat de moltes d’elles.

Amb aquesta exposició realitzada amb el comissariat del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), volem donar a conèixer diferents moments biogràfics de moltes d’aquestes compositores, intèrprets i també pedagogues, moltes de les quals nascudes a Catalunya, que gràcies a les seves qualitats interpretatives es van donar a conèixer a nivell internacional. Gràcies a una part important de la documentació guardada al nostre Centre durant més d’un segle, i amb la col·laboració d’alguns arxius i museus, volem donar a conèixer una mica més la història d’aquestes dones, sovint profundament actives i compromeses en la seva professió i els seus ideals.

Observem tres rols principals entre la nostra selecció de personatges femenins: des de la dona compositora, com Wanda Landowska, Blanca Selva, Narcisa Freixas o Paquita Madriguera, fins a la dona que destaca en el paper de la pedagogia i la interpretació, com Ònia Farga, Conxita Badia, Maria Canals, Alícia de Larrocha o Rosa Sabater.

Amb la col·laboració de:

Museu de la Música. L'Auditori
Arxiu Alícia de Larrocha
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Biblioteca de Catalunya

Dates: abril-juny 2014
Ubicació: Foyer del Palau

Comissària: Marta Grassot 
Suport documental: Sayuri Akimoto