Presentació CEDOC

El Centre de Documentació de l'Orfeó Català és un centre especialitzat en música i en la trajectòria de l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Per la importància dels seus fons, és considerat un dels principals centres musicals creats per una entitat civil privada a Catalunya.

Algunes de les col·leccions que el Centre de Documentació custodia són de marcat interès per a musicòlegs, estudiosos, músics i públic en general de tot el món, a la vegada que conserva un patrimoni singular i de consulta obligada a l'hora de reconstruir la història de la música catalana. Entre les importants joies musicals en destaquem: la primera edició de les Ensaladas de Mateu Fletxa, un manuscrit amb cant gregorià del segle XI, misses hològrafes dels compositors renaixentistes Cristóbal de Morales i Giovanni Pierluigi de Palestrina, manuscrits de repertori per a teclat de compositors com Antonio Soler, Domenico Scarlatti, Carles Baguer, el Cant de la Sibil·la datat a Barcelona el 1583, i del segle XIX i XX destaquem el manuscrit de la Suite Iberia d'Issac Albéniz, alguns manuscrits autògrafs d’Enric Granados i manuscrits de compositors del segle XIX i XX com els mestres de música per a cobla Pep Ventura o Juli Garreta.

Situat a la cinquena planta del Palau de la Música, es començà a formar l'any 1891, data de la fundació de l'Orfeó. Des d'aleshores s'ha enriquit progressivament amb nous materials, alguns dels quals procedents de donacions i llegats particulars: Francesc Pujol, Joan B. Lambert, Vicenç M. de Gibert, Joan Llongueres, Gallardo-Matheu, Josep Rodoreda, Amadeu Vives, Carles G. Vidiella, Joan Salvat, Blanche Selva, Carreras i Bulbena, Lluís Romeu, Josep A. Clavé, Pep Ventura o Juli Garreta, entre d'altres.

Actualment el Centre de Documentació de l'Orfeó Català està compromès a fer un salt important en digitalitzar, catalogar, preservar i fer accessible el seu fons.

Des de l’any 2011 s’ofereix des del nostre web l'exposició "Tresors de la Biblioteca de l’Orfeó Català". El mateix any també es va  crear un repositori digital de les col·leccions digitalitzades. Aquestes han estat dues importants iniciatives que han permès una major difusió del nostre llegat patrimonial, i alhora han facilitat l’accés a una part important dels fons i col·leccions que custodia el Centre.