“El jo, en el fons, no és res -Tot li ha estat donat-. Però només a ell li pot ser donada alguna cosa i allò donat només a través del jo arriba a ser alguna cosa”
— Novalis

Un matí, amb la intenció d’escriure un nom contundent, Perejaume va anar a la Fundació Pere Mitjans i va demanar a cuidadors i cuidats que anessin signant, l’un a la seguida de l’altre, en un paper llarg de vint-inou metres. Alguns escrivien el nom sencer, a d’altres els va costar deixar-hi un signe; la qüestió era firmar i fermar una ratlla enllaçada de rúbriques, tan viscudes i transitables com els topònims d’un camí.
Un altre matí, els cabosanroque, a partir de la ratlla cabdellada, van fer per manera que el nom de noms sonés. Ho van aconseguir silenciant tots els forats d’un rotlle de pianola (concretament la Polonesa op.53 de Fryderyk Chopin) que no coincidissin amb la ratlla.

Exposició “Un nom”

A la Mònica i a en Jordi

Del 12 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020
Foyer del Palau de la Música Catalana

Perejaume & cabosanroque, artistes plàstics convidats